Quan un municipi planteja una nova intervenció a l’espai públic és fàcil centrar la conversa en l’element físic:
Què instal·lem?
Quant ocupa?
Quines característiques té?
Quin és el pressupost?
Són preguntes necessàries. Però n’hi ha una altra que hauria d’aparèixer abans:
Què volem que comenci a passar en aquest espai?
Perquè un nou equipament pot ser molt més que una instal·lació. Ben plantejat, pot generar activitat, recuperar un entorn que havia perdut ús, ampliar les alternatives d’oci i crear noves oportunitats perquè la comunitat utilitzi i gaudeixi de l’espai públic.
UN-Habitat assenyala que els espais públics ben dissenyats i mantinguts poden afavorir l’activitat física, la cohesió social, la participació comunitària i la qualitat de vida urbana.
1. Crear noves oportunitats per moure’s
Facilitar oportunitats d’activitat física no passa únicament per disposar de grans complexos esportius.
També pot significar incorporar propostes accessibles i properes dins dels espais quotidians del municipi.
Una zona d’escalada, cal·listènia, parkour o joc actiu pot incorporar noves possibilitats de moviment en llocs que la ciutadania ja utilitza.
L’espai públic passa així de ser únicament un lloc de pas a convertir-se també en un lloc on fer coses.
2. Donar una nova vida a espais que ja existeixen
No tots els projectes necessiten començar des de zero.
Molts municipis disposen de:
- parets sense ús
- antics equipaments
- zones exteriors infrautilitzades
- espais esportius que han perdut la seva funció
- racons amb potencial per incorporar noves activitats
Detectar aquestes oportunitats permet aprofitar millor recursos que ja existeixen.
Un exemple: la Vila Joiosa
A la Vila Joiosa, una antiga pista d’esquaix que havia quedat en desús es va reconvertir en un nou búlder d’escalada.
La intervenció va permetre crear 54 m² escalables, incorporar 300 preses i condicionar la zona amb els matalassos necessaris.
El valor del projecte no està únicament en el nou búlder.
Està també en haver aconseguit que un espai existent torni a tenir una funció.
3. Generar oci de proximitat
No totes les activitats haurien de requerir desplaçar-se fora del municipi o dependre d’una activitat organitzada.
Els espais públics actius poden ampliar les opcions disponibles a prop de casa i generar oportunitats d’ús quotidià.
Per a infants, joves, adults o famílies, disposar de propostes atractives a l’entorn proper contribueix a enriquir l’experiència de l’espai públic.
L’OMS destaca que una planificació urbana orientada a la salut pot afavorir la mobilitat, la interacció social i comunitats més actives i habitables.
4. Crear espais de trobada
No tot el valor està en qui utilitza directament l’equipament.
Al voltant d’una instal·lació poden aparèixer:
- famílies que acompanyen
- persones que observen
- grups que es troben
- usuaris de diferents edats
- noves dinàmiques al voltant d’altres equipaments propers
Quan una actuació s’integra correctament en l’entorn, pot contribuir a generar més activitat i presència a l’espai públic.
I un espai que s’utilitza té una relació diferent amb la comunitat que un que roman buit.
5. Oferir propostes per a diferents edats
Un dels reptes dels espais públics és evitar que tota l’oferta es concentri en un únic perfil d’usuari.
Pensar estratègicament una intervenció significa preguntar-se:
- Qui utilitza actualment aquest entorn?
- Quines edats tenen alternatives?
- Quins perfils tenen menys opcions?
- Quins equipaments ja existeixen?
- Quina nova activitat complementaria el que tenim?
La resposta pot ser un rocòdrom, una zona de cal·listènia, parkour, elements de joc o una combinació de diferents propostes.
La solució hauria d’aparèixer després d’entendre la necessitat, no abans.
6. Integrar el projecte en l’entorn i la identitat del municipi
Una bona intervenció tampoc s’hauria de percebre com un objecte col·locat de manera aïllada.
Materials, colors, disseny, dimensions, ubicació o fins i tot intervencions artístiques poden ajudar a integrar l’actuació en el lloc.
En alguns projectes, aquesta integració pot tenir, a més, una dimensió identitària, incorporant referències al municipi, al paisatge o a la seva història.
El resultat és un equipament que no només funciona, sinó que pertany a l’espai on es troba.
7. Pensar en ús, manteniment i durabilitat
El valor d’una inversió pública es mesura també amb el pas del temps.
Per això, des del principi és important plantejar:
- materials adequats a l’entorn
- intensitat d’ús prevista
- seguretat
- manteniment
- durabilitat
- possibilitats d’ampliació
- integració amb altres equipaments
No es tracta únicament d’aconseguir un bon resultat el dia de la inauguració.
Es tracta d’aconseguir que el projecte continuï tenint sentit anys després.
8. Una intervenció també pot créixer per fases
El pressupost disponible no sempre permet abordar tota la transformació d’una sola vegada.
I no necessàriament ho ha de fer.
Una bona planificació pot establir prioritats i desenvolupar el projecte progressivament.
Primer activar una zona. Més endavant incorporar una altra activitat. Connectar posteriorment diferents espais o ampliar la proposta per a nous usuaris.
Pensar per fases permet que el projecte evolucioni mantenint una direcció comuna.
Més que instal·lar un equipament
La pregunta inicial no hauria de ser únicament:
Què podem col·locar aquí?
Podria ser:
Què volem que aquest espai aporti al municipi?
Més moviment.
Més alternatives d’oci.
Més oportunitats de trobada.
Més ús d’un espai existent.
Més vida al voltant d’un equipament.
A partir d’aquí, podem decidir quina solució té realment sentit.
A Gecko Walls treballem amb ajuntaments des de la valoració inicial de l’espai fins al disseny, fabricació i instal·lació de la proposta, adaptant cada intervenció al seu entorn, usuaris i recursos.
Teniu un espai amb potencial per generar nous usos?
Us podem ajudar a analitzar-lo i valorar quin tipus d’intervenció pot aportar més al municipi.