Una actuació a l’espai públic no comença quan arriben els materials a l’obra.
Comença molt abans: quan s’observa el lloc, es detecten necessitats, s’entén qui l’utilitza i es defineix què hauria d’aportar la intervenció al municipi.
Plantejar bé aquestes primeres decisions ajuda a evitar que el projecte es limiti a “col·locar un equipament” i permet construir una proposta més coherent amb l’espai, els usuaris i els recursos disponibles.
UN-Habitat recomana que la millora de l’espai públic parteixi d’una avaluació específica del lloc, combinant informació física i social per orientar les decisions de disseny. La seva metodologia insisteix, a més, a connectar les necessitats de la comunitat amb el treball tècnic i la planificació.
1. Començar per l’espai, no pel producte
Abans de decidir si la solució serà un búlder, un rocòdrom, una estructura de joc o una zona d’activitat física, convé respondre algunes preguntes bàsiques:
- Quin ús té avui aquest espai?
- Qui l’utilitza i qui no?
- Quins equipaments hi ha al voltant?
- Quines limitacions físiques presenta?
- Què volem aconseguir amb la intervenció?
- Quin nivell de manteniment pot assumir el municipi?
La solució hauria d’aparèixer després d’aquesta lectura inicial.
No tots els espais necessiten el mateix, encara que tinguin unes dimensions similars.
2. Fer una visita tècnica i analitzar el context
Una visita al lloc permet detectar informació que difícilment s’aprecia només sobre plànol o fotografia.
Accessos, desnivells, paviments existents, orientació, relació amb altres equipaments, circulació de persones, zones d’estada o possibilitats d’obra poden condicionar la proposta.
També ajuda a entendre com s’integra l’actuació dins l’entorn i quines decisions tècniques caldrà contemplar des del principi.
3. Definir la necessitat abans de dissenyar
Un cop analitzat l’espai, el pas següent és concretar l’objectiu del projecte.
Pot ser:
- incorporar una nova activitat esportiva
- activar una zona infrautilitzada
- ampliar les opcions d’oci de proximitat
- crear alternatives per a diferents edats
- complementar equipaments ja existents
- transformar un espai que ha perdut la seva funció
Aquesta definició és important perquè un mateix producte pot respondre de manera molt diferent segons on s’ubiqui i quin paper tingui dins del conjunt.
4. Traduir la idea a una proposta viable
Aquí comença la fase en què necessitat, espai i recursos s’han de convertir en una solució concreta.
La proposta pot incloure:
- distribució dels elements
- dimensions i recorreguts
- materials
- integració amb l’entorn
- obra civil necessària
- sistemes de seguretat
- paviments
- fases d’execució
- previsió de manteniment
No es tracta únicament de visualitzar com quedarà.
Es tracta de comprovar que la proposta es pot construir, utilitzar i mantenir de manera coherent.
5. Pensar també en l’ús futur
La planificació no hauria d’acabar en la inauguració.
L’OMS assenyala que la disponibilitat i accessibilitat d’espais públics oberts i d’instal·lacions esportives comunitàries forma part dels entorns que poden facilitar l’activitat física.
Per això, durant el disseny també convé valorar:
- si la proposta resulta fàcil d’entendre i utilitzar
- quines edats i perfils la podran aprofitar
- com conviurà amb altres usos
- quin manteniment requerirà
- si es podrà ampliar en el futur
Una instal·lació funciona millor quan la planificació té en compte no només com es construeix, sinó també com es viurà després.
6. Preparar correctament l’execució
Depenent del projecte, abans d’instal·lar pot ser necessari treballar sobre el mateix espai:
- fonamentacions
- adequació del terreny
- obra civil
- preparació de parets
- paviments de seguretat
- ancoratges
- coordinació amb altres industrials o serveis municipals
Aquesta fase pot semblar menys visible que el resultat final, però és una part fonamental del projecte.
Una bona coordinació entre disseny, fabricació i obra redueix improvisacions i facilita que l’execució respongui al que s’havia previst.
7. Instal·lar, revisar i lliurar
La instal·lació és el moment en què tot el treball previ es converteix en un espai real.
Però fins i tot aquí encara hi ha decisions que cal comprovar: acabats, integració d’elements, seguretat, neteja de l’entorn i adequació final del conjunt.
L’objectiu no és simplement acabar una obra.
És lliurar una intervenció preparada per complir la funció per a la qual va ser dissenyada.
Un exemple: Calahorra
A Calahorra, el projecte d’un bloc d’escalada exterior es va desenvolupar seguint precisament aquest recorregut.
Primer es va fer una visita per analitzar l’espai i valorar diferents opcions amb l’Ajuntament. Després es va definir la proposta, es va dissenyar el bloc de fusta i es va preparar la zona mitjançant obra civil.
Finalment es va instal·lar l’estructura i el paviment de seguretat.
El resultat final depèn de la instal·lació, però també de totes les decisions preses abans d’arribar-hi.
Del diagnòstic a un espai que funciona
Planificar una actuació a l’espai públic implica connectar diverses capes:
necessitat + lloc + usuaris + disseny + execució + manteniment.
Com millor es resolen les primeres fases, més fàcil és que el resultat final tingui sentit dins del municipi.
A Gecko Walls acompanyem els ajuntaments des de la valoració inicial de l’espai fins al disseny, fabricació i instal·lació de la proposta, adaptant cada projecte a les seves necessitats reals.
Teniu un espai i encara no sabeu quina seria la millor manera d’activar-lo?
Podem començar per analitzar-lo i valorar plegats quin tipus d’intervenció té més sentit.