Un espai públic no té un únic usuari.
En una mateixa plaça, parc o zona esportiva poden coincidir infants, adolescents, famílies, adults, persones grans i usuaris amb diferents capacitats i interessos.
Dissenyar per a aquesta diversitat no significa omplir l’espai d’elements diferents sense criteri.
Significa entendre quins usos han de conviure i com pot el lloc oferir oportunitats de moviment, joc, trobada i activitat per a perfils diferents.
L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 11.7 planteja precisament l’accés universal a espais públics segurs, inclusius i accessibles, amb una atenció especial a infants, persones grans i persones amb discapacitat. I l’OMS recorda que els entorns físics influeixen en les oportunitats que tenen les persones per mantenir-se actives.
1. Analitzar qui utilitza avui l’espai
Abans de pensar en noves instal·lacions, convé observar qui hi és actualment i qui en queda fora.
Algunes preguntes útils són:
- hi ha famílies amb infants petits?
- els adolescents tenen algun espai propi?
- existeixen alternatives per a activitat física no organitzada?
- hi ha zones per estar, observar o acompanyar?
- què passa en diferents moments del dia?
- hi ha usuaris que gairebé no troben propostes per a ells?
Aquesta anàlisi ajuda a detectar desequilibris que no sempre són visibles sobre plànol.
2. Evitar dissenyar pensant en una única edat
Una zona pensada exclusivament per a un grup pot funcionar bé per a aquest públic, però també pot limitar el potencial global de l’espai.
Per exemple, un parc infantil pot ser molt útil per a infants petits, però no oferir cap alternativa a germans grans o adolescents.
De la mateixa manera, una instal·lació esportiva molt específica pot atreure un perfil concret però generar poca relació amb la resta de l’entorn.
Pensar en diferents edats no obliga a crear una solució per a tothom en cada metre quadrat.
Obliga a entendre com encaixen les diferents peces dins del conjunt.
3. Dissenyar diferents nivells de repte
Les persones no utilitzen l’espai amb la mateixa intensitat ni busquen la mateixa experiència.
Una proposta pot combinar:
- joc lliure
- exploració
- equilibri
- escalada
- força
- coordinació
- activitat física informal
- zones per observar o trobar-se
Aquesta varietat permet que cada usuari trobi una manera pròpia de relacionar-se amb el lloc.
La guia publicada el 2026 per l’OMS, UNICEF i UN-Habitat sobre espais públics per a infants destaca la importància de crear espais segurs, inclusius i adaptats a les necessitats reals de qui els utilitza.
4. Complementar, no duplicar, el que ja existeix
Abans d’incorporar un nou equipament, convé mirar al voltant.
Si el municipi ja disposa d’un parc infantil a prop, potser el nou espai pot aportar activitat per a edats més grans.
Si existeix una pista esportiva convencional, pot tenir sentit incorporar propostes més lliures i no reglades.
Si ja hi ha una zona de cal·listènia, potser un búlder, un espai de joc actiu o una intervenció artística i esportiva pot ampliar el ventall d’usos.
L’objectiu no és sumar elements.
És ampliar oportunitats.
5. Pensar en la convivència entre usos
Dissenyar per a públics diferents també implica estudiar com es relacionaran entre si.
Ubicació, recorreguts, visibilitat, zones de descans, entrades i sortides o proximitat entre activitats poden influir molt en l’experiència final.
Un espai on les diferents activitats s’entenen i es connecten pot afavorir una utilització més natural del conjunt.
També permet que acompanyants i usuaris que no participen directament continuïn formant part de la vida del lloc.
6. Crear propostes que es puguin utilitzar de manera flexible
Els espais massa rígids depenen moltes vegades d’una única forma d’ús.
En canvi, elements que permeten explorar, inventar recorreguts, adaptar-se a diferents nivells de dificultat o combinar-se amb altres activitats poden ampliar les possibilitats de l’espai.
Això és especialment interessant quan es busca que una actuació mantingui interès amb el pas del temps.
No sempre cal dir exactament com s’ha d’utilitzar cada element.
De vegades, part del valor està a deixar marge perquè els usuaris s’apropiïn de l’espai.
7. Connectar activitat física i espai quotidià
L’activitat física no passa únicament dins d’instal·lacions esportives tancades o activitats organitzades.
L’OMS inclou l’accessibilitat d’espais públics oberts i d’instal·lacions esportives comunitàries entre les mesures que poden augmentar les oportunitats d’activitat física.
Per a un municipi, això obre una oportunitat interessant:
incorporar moviment dins d’espais quotidians i propers.
Una paret, una plaça, una zona verda o un equipament existent poden convertir-se en llocs on l’activitat aparegui de manera més espontània.
8. Dissenyar amb una mirada inclusiva
Pensar en diferents edats també hauria de significar pensar en diferents capacitats.
Accessos, paviments, recorreguts, lectura visual de l’espai, zones d’estada o disposició dels elements poden facilitar o dificultar que més persones el puguin utilitzar i s’hi sentin còmodes.
UN-Habitat situa l’accessibilitat i la inclusió com a criteris centrals en la planificació d’espais públics de qualitat.
No existeix una única solució vàlida per a tots els municipis.
Però sí una pregunta que hauria de formar part de qualsevol projecte:
Qui podria utilitzar aquest espai i qui estem deixant fora?
9. Integrar natura i escollir les superfícies segons la seva funció
A Gecko Walls volem donar més protagonisme a la renaturalització dels espais: incorporar arbrat, vegetació i materials naturals, i valorar alternatives a les superfícies sintètiques quan el projecte ho permeti.
Això exigeix estudiar cada zona per separat: els recorreguts d’accés, les àrees d’estada i les superfícies de recepció de caigudes tenen necessitats diferents. La sorra pot ser una opció en determinats espais, però cal valorar-ne la idoneïtat juntament amb les necessitats d’amortiment, accessibilitat i manteniment.
En algunes intervencions continuem utilitzant llosetes de cautxú o altres solucions sintètiques quan els condicionants de l’espai ho requereixen. L’elecció s’ha de basar en les característiques del producte, la documentació del proveïdor i la valoració tècnica de cada instal·lació.
L’objectiu és avançar cap a espais amb més presència de natura, sense perdre de vista qui podrà accedir, participar i utilitzar cada zona.
Un espai amb més possibilitats d’ús
Dissenyar per a diferents edats i formes d’ús no significa crear un espai més complex.
Significa prendre decisions amb una visió més àmplia.
Entendre qui viu l’entorn, quines alternatives ja existeixen i quins nous usos poden aportar valor permet construir intervencions més connectades amb la realitat del municipi.
A Gecko Walls dissenyem projectes a mida combinant diferents solucions de moviment, joc, escalada i activitat, sempre a partir de l’espai i de les necessitats reals de cada projecte.
Voleu crear un espai que respongui a més perfils i formes d’ús?
Us podem ajudar a analitzar l’entorn i plantejar una proposta adaptada al municipi.